literaturacatalanaaida

Emili Vilanova i el Costumisme

Posted on: octubre 12, 2011

EL COSTUMISME

El costumisme es basa en la descripció d’ambients i de personatges de forma tipificada. Els autors traslladen a l’obra literària aquells models que presenta la societat. Els escriptors d’aquesta època solen mostrar una actitud de nostàlgia i enyorança d’un temps passat que està minvant a causa del progrés i la industrialització; satiritzen els costums estrangers i subratllen els aspectes més pintorescos de la realitat, tot recollint les petites coses, els fets insignificants.

CARACTERÍSTIQUES

  • Predomini de la descripció per sobre de la narració.  Ex: Entra resoludament a la botiga tot esverat, i no para fins al menjador, un carreter en mànega de camisa i les xurriaques (fuets) a la mà.
  • Els personatges no són caracteritzats psicològicament. Ex: Són de caire social, persones de poble.
  • Hi ha moltes expressions tradicionals, paraules pròpies de la parla vulgar, castellanismes i pronoms en forma plena. Ex: los braços, Déu me valga, desemplaiar agarrro, donces…
  • Els personatges són típics de l’època: Alcalde, Carreter i Municipal.
  • Els quadres de costums són molt plàstics i teatrals: utilitzant el sainet. Ex: Moment en el qual l’alcalde els diu que a les dotze han de ser a l’alcaldia.
  • Els personatges són malparlats. Ex: ¿ Que no oyes lo que digo?, ¿ Quiere ver cómo li apunto el número?
  • Argument és anecdòtic. Ex: Conflicte entre el municipal i el carreter.

EMILI VILANOVA

Emili Vilanova (1840-1905). Narrador i sainetista, és l’escriptor català més representatiu de la literatura costumista del segle XIX.

Participa en les tertúlies literàries vuitcentistes on alguns dels escriptors i artistes del moment impulsen la seva incorporació a les revistes emergents de caire humorístic. Hi alterna els escrits de quadres de costums amb sàtires dels ideals romàntics més desfasats.

Des de 1896, pràcticament deixa d’escriure i va ser valorat per la generació modernista.

FRAGMENTS DE MARIA ROSA

  • ACOTACIÓ (PÀG. 93) “Cau Abatuda sobre una pedra. La Tomasa s’hi acosta.”
  • TEXT ESCÈNIC ( descriu com desenvolupar l’espectacle). “Al mig una  carretera. A la dreta arbres i roques. A l’esquerra, en primer terme, la porta d’una casa pobríssima; en segon terme, l’entrada d’un camí. És al matí.”
  • TEXT PRINCIPAL: “Tomasa: És que tu no la dius que no agraviïs. 

Quirze: Com que sí, que ho ets de vella. ”

  •  UN APARTAT O DISCURS DEL PERSONATGE ADREÇAT A SI MATEIX: “MariaRosa: Ah, si jo descobrís qui va matar al capatàs, i ha perdut a l’Andreu!… i a mi mateixa! I el cor m’ha dit sempre que jo ho sabré algun dia.”
  • DIÀLEG: “Marçal: Vés; no m’amoïnis

Calau: Escolta home.

Marçal: Ja veuràs, me’n vaig, jo!

Calau: Vinc, doncs.” 

DEFINICIONS

  • SOLILOQUI: És una forma dramàtica literària on el personatge parla sol revelant el seus pensaments en veu alta i no espera cap resposta.
  • MONÒLEG: És el gènere dramàtic en el qual una persona reflexiona en veu alta expressant els seus pensaments o emocions al públic. Constitueix la part d’una peça dramàtica que caracteritza els personatges; per tant té una gran importància psicològica.
Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: