literaturacatalanaaida

L’estimada de Don Jaume, de Joan Maragall

Posted on: noviembre 25, 2011

L’estimada de Don Jaume

I

Don Jaume té una estimada
que ben jove el va emprendar.
L’estimada de Don Jaume,
una terra sobre el mar.
No més de sentir parlar-ne
ja en va quedar enamorat.
Diu als barons que l’ajudin,
que la vol anar a cercar.
Mentre els barons treuen comptes
Don Jaume va a mirar al mar.
De tant mirar-hi i mirar-hi
en surt un estol de naus,
en surt un estol de veles
que tot el mar n’era blanc.
Don Jaume somriu i hi entra;
l’estol mar endins se’n va.

II

A l’hora que el sol va a pondre’s
Mallorca veu l’aimador
que ve dret damunt la barca,
els ulls encesos d’amor.
L’illa es torna tota roja
i el cap del rei nimbat d’or.
Ell, quan posa el peu en terra,
ja se sent conquistador.
En terra posa la planta
i en el cel l’esguart piadós.
La terra la vol pel cel,
el rei Jaume d’Aragó.
Perxò és alt de més alçada
que no tots els seus barons,
i perxò els ulls li blavegen,
i perxò té el cap tant ros.

III

Tota la nit ha vetllat,
i quan veu l’alba esclarida
alça l’espasa real
boi cridant: Santa Maria!
Tots els cavallers s’aixequen,
més els raca l’embestida.
«Vergonya, barons, vergonya!»,
clama el rei en santa ira;
i com fera celestial
entra al combat i els hi atia.
Fou llavors que els sarrains,
amb ullada estemordida,
van veure a l’host catalana
com mai ningú més l’ha vista,
i al blanc cavaller Sant Jordi
lluitar en nostra companyia.

IV

«Mallorca, do’m menjar i beure,
que em seran dolços tos fruits.
Ara que t’he fet ben meva,
bé puc gaudir-me de tu.
Que n’és de bona la terra!
Com li escau el cel damunt!
Com més terra, més cel sobre;
com més cel, més quïetut.»
Així a soles se parlava
aquell vespre el rei august,
i entre els morts de la batalla
s’adormia amb son segur.

V

Sempre més hi ha pensat
en Mallorca cristiana:
ni els grans amors de Valencia,
ni els de Múrcia, ni cap altre,
li han fet perdre la memòria
de la dolça illa daurada.
«Tinc un regne sobre el mar
com no el té cap rei d’Espanya»,
murmura sovint el rei,
mig rient i ple d’ufana.
I quan han passat molts anys
i és un vell de barba blanca,
encara li riu als ulls
la conquesta jovençana;
i quan, camí de Poblet,
dins de Valencia finava,
va girà’s de cara al mar
cercant l’amorosa platja,
i va morir mig rient,
pensant que se n’hi anava.

JOAN MARAGALL

He escollit aquest poema perquè en ell s’hi explica la història del rei Jaume I d’Aragó quan va a conquerir Mallorca. Aquesta illa l’anomena la seva estimada ja que el blau del mar i la posta de sol l’enamora. D’altra banda, també, expressa la lluita que porta a terme amb els seus soldats. Utilitza els fruits que li dóna l’illa per mostrar-nos la satisfactoria que té d’haver conquerit un terreny sobre el mar.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: