literaturacatalanaaida

La Dona Hermosa

Posted on: diciembre 21, 2011

La presencia de la Dòna hermosa
te fa humil i devot contemplatiu.
En la presencia de la Dòna hermosa
hi ha quelcom d’un repòs definitiu.

La partida de la Dòna hermosa
te deixa il·luminat hermosament.
En la partida de la Dòna hermosa
hi ha una estela de llum que s va perdent.

El record de la Dòna hermosa
te fa trist i anyorat somniadô.
En el record de la Dòna hermosa
hi ha una forta i suau meditació.

L’oblit de la Dòna hermosa
és mort, resurrecció i deslliurament.
En l’oblit de la Dòna hermosa
hi ha l’etern recomençament.

Joan Maragall – 1898

Comentari de text

Aquest poema pertany a l’escriptor Joan Maragall, és un dels principals escriptors del modernisme. El poema és titulat La Dona hermosa i és de l’any 1898. Aquest poema ha estat publicat en el llibre de Visions i Cants de l’any 1900, a la part anomenada Intermezzo.

El tema del poema es basa en la importància de l’element femení en el poema. L’argument del poema es basa en les quatre sensacions que té el poeta, que són: la presència, la partida, el record i l’oblit. Aquests són provocats per la presència i / o l’absència de la dona.

El poema està estructurat en quatre estrofes; on a cada una d’elles s’hi mostra un sentiment diferent. En la primera quan la dona està present l’autor se sent humil i contemplatiu, en la segona quan la dona se’n va, és com si una llum cada vegada es fes més petita, en la tercera la dona està només en el record del poeta que somnia amb ella i està trist i en l’última quan la dona està en l’oblit l’autor té un sentiment de dolor i de mort; i vol, però, començar de nou.

Pel que fa a la rima, el poema és de rima consonant i encadenada (ABAB), on hi predomina l’art major. En la mètrica, els versos són de decasíl•labs.

En l’estructura interna observem que hi ha algunes figures retòriques. Per exemple hi trobem paral•lelismes “La presència de la Dona hermosa, en la presència de la Dona hermosa i El record de la dona hermosa, en el record de la Dona hermosa”, una personificació “hi ha una forta i suau meditació” i una metàfora “hi ha una estela de llum que es va perdent”. Les estrofes són idèntiques; només canvien els sentiments i les sensacions que aquests provoquen. En l’àmbit del vocabulari hi trobem un important verbalisme “hermosa”.

Finalment, els sentiments del poeta van variant tot el poema. L’autor fa referència a la Dona hermosa, que és la noia de qui està obsessionat el poeta, no la descriu ni físicament ni psicològicament només descriu el que sent el poeta sobre ella: la companyia que l’ajuda en el seu dia a dia, que li dóna repòs, tranquil•litat…

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: