literaturacatalanaaida

La pell de brau, poema XLVI

Posted on: marzo 13, 2012

A vegades és necessari i forçós

que un home mori per un poble,

però mai no ha de morir tot un poble

per un home sol:

recorda sempre això, Sepharad.

Fes que siguin segurs els ponts del diàleg

i mira de comprendre i estimar

les raons i les parles diverses dels teus fills.

Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats

i l’aire passi com una estesa mà

suau i molt benigna damunt els amples camps.

Que Sepharad visqui eternamenten

l’ordre i en la pau, en el treball,

en la difícil i merescuda

llibertat.

Comentari: 

Tema: El desig d’una Espanya unida, lliure i sense diferències per sempre. La crítica a la dictadura franquista.

Recursos retòrics utilitzats:
– Metàfora: Utilitza la paraula fills per a referir-se a la gent de la península.
– Comparació: Compara l’aire amb una mà.
– Humanització: Dóna la capacitat de viure a Sepharad.

Vocabulari:
– Sepharad: Nom ebreu que designa la península.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: